"Las copias de seguridad son cosa de nenas. Los verdaderos hombres suben sus datos a cualquier FTP y dejan que todo el mundo haga copias." (Linus Torvalds)

Instal·lar Firefox 3 en Debian

Ja fa temps que Debian GNU/Linux va substituir el Firefox pel Iceweasel (navegador idèntic al Firefox però amb un logotip canviat) degut a que el logo del Firefox no és lliure, recordem que la filosofia de Debian és utilitzar un Sistema Operatiu 100% lliure, tot i que es pot instal·lar software propietari. En un principi no semblava que hi tingués d'haver cap problema però actualment el Iceweasel encara es basa en el Firefox 2 tot i que fa temps que ja està disponible el Firefox 3.

Únicament per aquest motiu detallo com instal·lar el Firefox 3 en una Debian o derivats d'aquesta (com per exemple Ubuntu's).

El primer pas es descarregar el firefox. És un arxiu comprimit amb tar i bz2.

Descomprimim l'arxiu, utilitzant un entorn gràfic es pot fer amb botó dret i descomprimir, des de consola amb l'ordre:
# tar xf firefox-3.*.*.tar.bz2

Copiem tota la carpeta descomprimida en /usr/lib, en caldran permisos de root:
# cp -r firefox /usr/lib

Tenim de crear un enllaç simbòlic cap a la carpeta dels binaris (/usr/bin):
# cd /usr/bin
# ln -s /usr/lib/firefox/firefox firefox3

I ja ho tenim instal·lat, per tal d'executar-lo des del escriptori pots afegir una opció de menú que llanci /usr/bin/firefox3 el logo original del firefox el tindrem situat a /usr/lib/firefox/icons.

Editat per russi el 31/07/2008 0 Comentaris

Implementar rss

No ser si ho heu vist, però des de fa uns dies que haig implementat els RSS en la web, de fet és un sacrilegi que avui en dia el contingut d'una pàgina web no estigui accessible a través d'un feed, i encara més si la web és de caire tecnològic.

Mai n'havia implementat cap (de fet, tots els gestors de contingut i blocs ho porten incorporat de série), per tant em va tocar esbarallarme amb XML, estandards web i validadors fins a obtenir un RSS optim i vàlid. M'he creat un arxiu per si el tinc d'utilitzar en aguna altre ocasió, encara que es tenen d'adaptar consultes sql, noms de camps... si algú el vol utilitzar botó dret i desar com.

Per si queda algun internauta despistat que encara no utilitza feed's o fils de contingut (crec que aquesta sería la traducció bona, oi Quirze?) i que cada dia obre desenes de web's per veure si han actualitzat li recomano que busqui "rss" o "feed" en la wikipedia per saber de que es tracta. Jo actualment utilitzo el Google reader com a client de rss, estic subscrit a uns 100 feed's (i pujant ;P).

Editat per russi el 03/07/2008 0 Comentaris

Firefox 3

Acaba de sortir la versió 3 del Firefox, el navegador web lliure per excel·lència. Els de fundació Mozilla intenten entrar en el llibre dels records com al programa més descarregat d'internet en un dia. Per tant des la web posem el nostre granet de sorra:

Editat per russi el 17/06/2008 0 Comentaris

El Camí cap a Tycho III

En Dan va arribar a la conclusió que senzillament no li podia deixar l'ordinador a la Lissa, però no es podia negar a ajudar-la, perquè n'estava enamorat. Cada vegada que tenia l'oportunitat de parlar amb ella se sentia ple de joia. I que l'hagués escollit a ell per demanar-li ajuda potser volia dir que ella també n'estava enamorada.

En Dan va resoldre el dilema d'una manera encara més impensable: li va deixar l'ordinador i li va donar la seva contrasenya. D'aquesta manera, si la Lissa llegia els llibres, l'Agència Central de Llicències pensaria que era ell qui els llegia. Això no deixava de ser un delicte, però l'ASP no el descobriria d'una manera automàtica. Només ho sabrien si la Lissa el denunciava.

Evidentment, si la universitat mai arribava a saber que li havia donat a la Lissa la seva pròpia contrasenya, s'hauria acabat la carrera de tots dos com a estudiants, independentment del que la Lissa hagués fet amb la contrasenya. La política de la universitat era que qualsevol intromissió en el sistema de control de l'ús que feien els estudiants dels ordinadors justificava la presa de mesures disciplinàries. No importava si amb això s'havia causat, o no, cap dany: el delicte era impedir que els administradors et vigilessin. Donaven per fet que això implicava que s'estava fent alguna altra cosa prohibida, però no necessitaven saber de què es tractava.

Normalment els estudiants no eren expulsats directament per aquest delicte, sinó que se'ls impedia l'accés als sistemes informàtics de la universitat, de manera que inevitablement suspenien totes les assignatures.

Més endavant, en Dan sabria que aquest tipus de política universitària no va aparèixer fins als anys vuitanta del segle passat, quan els estudiants universitaris, en massa, van començar a fer servir els ordinadors. Abans les universitats tenien una actitud diferent de cara a la disciplina dels estudiants: penalitzaven les activitats perilloses, però no les que tan sols aixecaven sospites.

La Lissa no va denunciar el Dan a l'ASP. La decisió d'ajudar-la va fer que s'acabessin casant, i també que es qüestionessin el que els havien ensenyat de petits sobre la pirateria. La parella començà a llegir llibres sobre la història del copyright, la Unió Soviètica i les seves restriccions sobre les còpies, i fins i tot sobre la Constitució originària dels Estats Units. Van anar a viure a Luna, on van conèixer altres persones que també havien fugit de l'òrbita del llarg braç de l'ASP. Quan el 2062 va esclatar la Revolta Tycho, el dret universal a llegir es va convertir ràpidament en un dels seus objectius centrals.

Aquest article es va publicar el febrer de 1997 a Communications of the ACM (vol. 40, núm. 2). La "Nota de l'autor" es va actualitzar el 2002. Aquesta versió forma part de Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.

Editat per russi el 08/06/2008 0 Comentaris

El Camí cap a Tycho II

Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia anar a la biblioteca i llegir articles, i fins i tot llibres, sense haver de pagar. Hi havia investigadors independents que llegien milers de pàgines sense necessitat de recórrer a les beques de biblioteca de l'estat. Però des dels anys noranta del segle passat, les editorials, tant comercials com no comercials, havien començat a cobrar per l'accés als articles. L'any 2047, les biblioteques que oferien accés públic gratuït a la literatura acadèmica eren un vague record.

Naturalment, hi havia maneres de saltar-se el control de l'ASP i de l'Agència Central de Llicències, però també eren il·legals. Un company de la classe d'informàtica d'en Dan, Frank Martucci, havia aconseguit una eina de depuració il·legal i la feia servir per evitar el codi de supervisió de copyright quan llegia llibres. Però ho havia comentat a massa amics i un d'ells el va denunciar a l'ASP a canvi d'una recompensa (els estudiants, fortament endeutats, queien fàcilment en la traïció). El 2047 en Frank va ingressar a la presó: no per lector pirata, sinó per posseir un depurador de programari.

Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia tenir eines de depuració. Fins i tot hi havia hagut depuradors gratuïts que es podien obtenir en CD-ROM o descarregant-los de la xarxa. Però els usuaris no professionals els van començar a fer servir per saltar-se els supervisors de copyright, i al final un jutge va sentenciar que, a la pràctica, aquesta s'havia convertit en llur funció principal. Des d'aleshores van ser il·legals i els desenvolupadors de depuradors van acabar a la presó.

Evidentment els programadors continuaven necessitant depuradors, però el 2047 els proveïdors de depuradors només en distribuïen còpies numerades, i només als programadors oficialment autoritzats i assegurats. El depurador que en Dan feia servir a l'aula d'informàtica es trobava rere un tallafoc especial perquè només es pogués fer servir per als exercicis de classe.

També era possible evitar els supervisors de copyright instal·lant un nucli del sistema modificat. Amb el temps en Dan descobriria que, al tombant de segle, havien existit nuclis lliures, i fins i tot sistemes operatius complets lliures. Però no només eren il·legals, com els depuradors, sinó que no es podien ni instal·lar si no se sabia la contrasenya arrel de l'ordinador. I ni l'FBI ni el servei tècnic de Microsoft donaven aquesta informació.

Continuarà...

Editat per russi el 06/06/2008 0 Comentaris

<< 1 2 3 4 5 6 >>

russi 2007
info@russi.homelinux.net

Valid XHTML 1.0 Transitional Valid XHTML 1.0 Transitional